|
Com és?
Eriçó de mar d'uns 9 centímetres de llargada i 6 cm d'alçada. La closca és de calcita coberta per espines disposades planes sobre el cos i dirigides cap enrere d'un color marró groguenc. Tenen un canal respiratori que va des del forat a la superfície. L’animal està aïllat del sediment per un vel de mucus que tapa el forat. A la part inferior té pues modificades per cavar, recorden petites espàtules.
On viu?
Prefereix sòls amb sorres gruixudes o fines tot i que és present en tots els mars i oceans del món. Per contra, prefereix sòls no fangosos. S’enterra entre 4 i 18 cm depenent de la profunditat de l’aigua. La profunditat mitjana dels sòls característics en els quals habita és a partir dels 10 metres. Es troba en aigües superficials fins a una profunditat de 200 metres. Es troba a l'oceà atlàntic des de Noruega a Sud Àfrica, al canal d’Anglaterra, el mar del Nord i al mar Mediterrani.
Com s’alimenta?
S’alimenta de petits invertebrats detrítics que habiten a la sorra i que es troben quan caven.
Com es reprodueix?
La reproducció es dóna durant l’estiu. Les larves pelàgiques es troben en grans quantitats en la superfície dels sediments. El creixement varia segons el seu entorn. Creix més ràpidament en aigües fosques i sorrenques que en aigües profundes.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb altres eriçons de mar del mateix gènere, per exemple Echinocardium flavescens o Echinocardium pennatifidum per la seva semblança física. Es pot diferenciar d'aquests per la llargada de les seves pues i per la forma de la seva closca (punts en forma de x a tota la part superior).
Curiositats
· En anglès s’anomena eriçó amb forma de cor per la forma que té la closca, que s’observa millor quan no està recoberta de pues.
· Tenen d’esperança de vida entre 10 i 20 anys i té un paper important en la bioturbació dels sediments marins.
Taxonomia
Fílum: Echinodermata, Classe: Echinoidea, Ordre: Spatangoida, Família: Loviniidae, Gènere: Echinocardium |
