Com és?
Condylactis aurantiaca posseeix un disc basal que s’adhereix a un substrat dur (pedres, petxines) enfonsat al sediment, d’on emergeix només la corona de tentacles. La part essencial del cos queda amagat en gran part al sediment. La columna és de color blanquinós, amb ratlles verticals ataronjades. Els tentacles oscil·len del color groc al verd, de vegades grisoses, i presenten freqüentment una punta morada, sovint amb franges longitudinals discontinues. Els tentacles són curts (5 a 8 cm) i retractables, més fins que els de Cribrinopsis crassa, amb qui aquesta anèmona és molt sovint confosa a la literatura. Estan disposats en 5 fileres. La boca és d’un color violeta. El diàmetre pot arribar fins als 25 centímetres.
On viu?
Principalment, al Mediterrani.
Com es reprodueix?
Aquesta espècie pot reproduir-se de manera vivípara o ovípara, segons les condicions del medi on es troba. La reproducció per oviparitat porta a l’alliberament dels ous entre la primavera i l’estiu, mentre que la reproducció per viviparitat porta a l’alliberament de les larves a primavera.
Es pot confondre?
Aquesta espècie és molt maltractada a la literatura corrent perquè els autors la confonen freqüentment amb Cribrinopsis crassa. Aquesta última espècie és més petita i viu a cavitats de penyals, mentre que Condylactis aurantiaca es troba sobre els sediments. A més, les franges longitudinals presentades per Condylactis aurantiaca no són presents en Cribrinopsis crassa.
Curiositats
· Aquesta espècie és carnívora. Com totes les anemones, Condylactis s’alimenta capturant les seves preses amb l’ajut de les seves cèl·lules urticants.
Taxonomia
Filum: Cnidaris, Classe: Anthozoa, Subclasse: Hexacorallia, Ordre: Actinaria, Subordre: Nyantheae Thenaria, Família: Actiniidae, Gènere: Condylactis
Enllaç al glossari |