Com és?
Aquesta anemone de la família Actiniidae presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7 cm de diàmetre, la qual és poc adhesiva i suctora, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal, de fins a 20 cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o rogenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la qual habita l’anemone, la qual cosa està directament relacionada amb l'absència / presència d'algues simbionts en el seu interior: en aigües profundes adquireix coloracions grisenques, mentre que en aigües superficials presenta tonalitats verd brillant a causa de les zooxantel·les endosimbionts. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.
On viu?
Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides generalment ben il·luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat. Es tracta d'una espècie molt comuna a tota la Mediterrània i Atlàntic sud d'Europa i no habita en aigües de més de 20 metres de profunditat.
Com s'alimenta?
Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos i peixos de poca grandària. A més, manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l'energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anemone hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l'anèmona proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO2, compostos de nitrogen reduïts, etc.
Com es reprodueix?
Té la capacitat de reproduir-se asexualment per bipartició o sexualment per producció d'òvuls i espermatozoides.
Es pot confondre?
El seu aspecte pot assemblar-se al de les anemones Cribrinopsis crassa o Condylactis aurantiaca. Encara que la primera és també verda, aquesta presenta tentacles més gruixuts i curts, mentre que la segona mostra una coloració més groguenca i una forma que recorda al sol, a més d'habitar majoritàriament a majors profunditats i al bell mig de la sorra.
Curiositats
· Entre els tentacles poden trobar-se organismes d'altres espècies, els quals estableixen associacions més o menys estretes amb l'anemone: des d’aranyes de mar com Maja crispata, fins a decàpodes com Periclimenes, crancs com Scyllarus arctus o Inachus phalangium, o peixos com Gobius bucchichii o Chromis chromis.
· Quan és molestada, segrega substàncies molt urticants que poden causar coentor més o menys greu a nivell cutani. En aquest cas, es recomana retirar els tentacles adherits a la pell i aplicar amoníac diluït, alcohol o qualsevol altra pomada adient d'ús tòpic per alleujar el dolor.
· La vida en aqiari és relativament fàcil, sempre que s'ubiqui a l’anemone en tancs de 50 litres com a mínim amb una ventilació i il·luminació adequades.
· Aquesta anèmone es pot cuinar, generalment mesclada amb farina i ou. És el que es coneix com "ortiga de mar" i té un gust molt intens.
· Aquesta espècie també es coneix com a Anemonia sulcata.
· Un error força comú és anomenar a aquests cnidaris "anènoma", quan en realitat es pronuncia [a-ne-mó-ne] i s'escriu "anemone".
Taxonomia
Filum: Cnidaria, Classe: Anthozoa, Subclasse: Hexacorallia, Ordre: Actiniaria, Subordre: Nyantheae, Infraorden: Thenaria, Superfamília: Endomyaria, Família: Actiniidae, Gènere: Anemonia
Enllaç al glossari |