|
Com és?
Eriçó de color negre que acostuma a fer de 5 a 8 centímetres de diàmetre i, aproximadament, 12 cm incloent les punxes, de forma bombada i només aplanat per la regió basal. Les punxes són de color negre intens i llargues, pràcticament de la mateixa longitud que el diàmetre de l'esquelet, disposades de manera densa i uniforme. L'obertura oral és àmplia amb el peristoma molt gran i nu. Té tubercles primaris nombrosos i disposats en sèries múltiples en la zona interambulacral i en sèries dobles en la zona ambulacral. Posseeix 3 parells de porus ambulacrals a cada placa i els podis aborals sense suctors.
On viu?
Viu en substrats rocosos en la zona intermareal, on viu dins d'esquerdes i entre roques, i en els fons somers infralitorals on es troben les algues calcàries. Se'l pot trobar junt amb Paracentrotus lividus. La seva distribució comprèn el Mar Mediterrani, la costa Atlàntica d'Espanya i Portugal i l'oest africà, les Illes Canàries, Madeira, les Açores i pràcticament la totalitat de la costa de Brasil.
Com s'alimenta?
És fitòfaga i s'alimenta bàsicament d'algues calcàries.
Com es reprodueix?
És una espècie dioica i es reprodueix per fecundació externa entre desembre i gener.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb la varietat de color negre de Paracentrotus lividus, però Arbacia lixula presenta un color més mat, amb les punxes més llargues i distribuïdes de manera més uniforme, amb 4 plaques en el periprocte, mentre que Paracentrotus lividus té menys punxes, una mica més curtes i distribuïdes de manera més desordenada, amb les plaques ambulacrals aborals amb cinc parells de porus i el periprocte format per més de 4 plaques grans. Els exemplars joves també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus, tot i que en el cas d'Arbacia lixula, aquesta no té braços suctors a la part superior del cos.
Curiositats
· Pot formar colònies nombroses en les zones de roques rodades someres.
· Els exemplars joves es troben sota les pedres.
· No perfora les roques ni es pot recobrir de closques o pedres per a camuflar-se com ho fan altres eriçons perquè no té suctors als podis aborals (la part superior del cos).
· Fins fa poc, els reclutes (individus molt petits) d'aquesta espècie eren catalogats com a una espècie diferent, Arbaciella elegans. Un estudi del 2011 va revelar que es tractava d'una equivocació.
Taxonomia
Fílum: Echinodermata, Classe: Echinoidea, Ordre: Arbacioida, Familia: Arbaciidae, Gènere: Arbacia |
