|
Com és?
La sípia (Sepia officinalis (Linnaeus, 1758)) té un cos aplanat i envoltat per una cresta cutània que utilitza per nedar. Presenta 10 braços, 8 curts amb dues fileres de ventoses i dos braços llargs retràctils que acaben amb una maça amb ventoses que utilitza per caçar. Color variable molt mimètic, encara que pot veure's una banda vermella i marró quan l'animal està excitat. Pot arribar a mesurar 65 cm. Té una conquilla interna i calcària plena de cambres que li serveixen en la flotació.
On viu?
En trobem sípies des de les Illes Britàniques fins al Mediterrani i el Marroc. La sípia viu en zones sublitorals, de fins a 150 m. Normalment es pot trobar en fons sorrencs o propers a praderies. Aquest és l'hàbitat que prefereixen excepte quan busquen preses. Aleshores es desplacen a zones més rocoses plenes d'algues on busquen petits crustacis i d'altres preses per menjar. L'activitat de Sepia officinalis (Linnaeus, 1758) és nocturna. De dia viuen enfonsats a la sorra o amagats entre la posidònia. Després de la seva època reproductiva, quan arriba l'hivern, la sípia es desplaça de les zones costaneres a aigües més profundes.
Com s'alimenta?
La dieta de la sípia es fonamenta de llagostes, crustacis i altres animals petits. La tècnica de caça és molt peculiar, ja que intenta passar desapercebuda, fins que ataca per sorpresa amb els seus poderosos tentacles. Una vegada la té agafada, se l'emporta a la boca. Arribat aquest moment la fixa amb els tentacles curts i la devora amb les seves afilades mandíbules. Una altra característica de la depredació de la sípia és que, si la presa està lluny, pot perseguir-la amb l'ajuda de la seva cresta cutània (que utilitza com a vela amb els corrents) i el sifó.
Com es reprodueix?
La seva època reproductiva és a la primavera. Els mascles prenen una coloració de zebra en aquesta època i fan ús d'un braç modificat que els serveix per cedir la càpsula seminal a la femella. Arriben a pondre més de 500 ous d'un aspecte similar a una llimona i d'un to fosc que agafen amb la tinta de la mare que els injecta per tal que passin més desapercebuts. Són d'uns 8 mm i se subjecten en raïms. L'eclosió d'aquests ous després de dos mesos dóna lloc a sípies totalment desenvolupades i amb un comportament molt similar als adults. Els mascles s'uneixen amb la seva companya i no l'abandonen fins a la seva mort.
Es pot confondre?
Sepia officinalis (Linnaeus, 1758) no és l'única sípia que podem trobar a les nostres costes. També existeix Sepia orbignyana Férussac, 1826, que es diferencia per una espina visible i ser d'una mida més petita i la Sepia elegans Blainville, 1827 de menor mida encara. Per poder diferenciar-les ens hem de fixar en trets com la mida, la forma i la posició de les ventoses. Tot i això, alguns cops són difícils de diferenciar, ja que són espècies molt esteses i tenen costums similars.
Curiositats
· Pot ser la curiositat més gran és la capacitat que tenen de canviar de coloració en funció del seu estat d'ànim. Normalment adopten colors sorrencs per tal d'amagar-se. Però el control sobre aquest tret és total i pot canviar la seva coloració de manera sobtada.
· Les sípies arriben a viure entre 18 i 30 mesos.
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Classe: Cephalopoda, Subclasse: Coleoidea, Ordre: Sepioidea, Família: Sepiidae, Gènere: Sepia |
