Brànquia: Òrgan respiratori en forma de plomall. En el poliquets es troben associades als parapodis.
Cirrus: Estructura sensorial allargada, amb forma de tentacle, que es pot trobar als parapodis i al pigidi. Els cirrus dels parapodis, per exemple, tenen funció tàctil.
Metàmer: els poliquets o anèl•lids marins, tenen el cos dividit en segments o anells anomenats també metàmers. Tots els segments o metàmers són idèntics entre ells (sense comptar el cap i la cua o pigidi), per tant, cada segment tindrà els seus propis òrgans (brànquies, òrgans reproductors, etc.). Tots els segments estan comunicats pel sistema circulatori, pel sistema nerviós i per un intestí comú.
Palp: Estructura sensorial allargada i lleugerament engruixida. Són parells i es troben al prostomi.
Parapodi: Apèndix que trobem en cada segment o anell del tronc de l’animal. Trobem dos parapodis en cada segment menys en el cas del prostomi, el peristomi i el pigidi que no en tenen. Tenen gran varietat de formes i de funcions (locomoció, ancoratge, respiració…). Poden presentar brànquies, quetes, cirrus, etc. Normalment els parapodis tenen dues parts diferenciades, el notopodi i el neuropodi.
Peristomi: La regió del cap dels poliquets està dividida en dos segments o anells, el prostomi i el peristomi. La boca i alguns òrgans sensorials (ulls, palps, cirrus, etc.) es solen trobar a la zona de peristomi. El peristomi es considera el primer segment real del cos de l’animal.
Pigidi: És l’últim segment o anell de la part posterior del cos. És on trobem l’anus i, a vegades, podem trobar cirrus.
Probòscide: Apèndix allargat que emergeix de la boca de l’animal. Té funció alimentària. També s’anomena faringe.
Prostomi: La regió del cap dels poliquets està dividida en dos segments o anells, el prostomi i el peristomi. A vegades podem trobar algun òrgan sensorial al prostomi. Té posició dorsal i no es considera un segment verdader.
Queta: Les quetes són estructures fetes de quitina (un material molt dur) amb forma d’espina. També se’ls pot anomenar sedes o setes. Entre altres funcions, trobem que les quetes faciliten l’adhesió al substrat. Algunes espècies poden tenir verí a les quetes com a mitjà de defensa. El nom del grup “poliquets” significa “moltes quetes”. |