|
Com és?
És un peix molt robust amb el cos allargat i aplanat pels costats. La mandíbula inferior li sobresurt una mica. L’aleta dorsal és espinosa i bastant robusta i la caudal, la cua, és recta. Tot i que la coloració pot variar depenent del lloc on el trobem, sol ser de color marró i té unes taques molt característiques que varien entre el blanc i el groc repartides pel cos. De fet, com més jove és l'animal el color de les taques és més groguenc. Conforme es va fent adult, aquest color va derivant cap a més blanquinós.
La coloració en els adults també varia en funció de l'estat d'ànim, que és el que es defineix com a lliurea, que és quan canvia el color a voluntad de l'animal. Es parla per tant de lliurea normal, amb taques que irradien al voltant dels ulls i altres taques repartides pel cos, sobretot al llom. Si la coloració s'enfosqueix, es parla de la lliurea fosca amb tres taques. Al cos fosc de l'animal veurem només tres taques clares, força visibles, sota l'aleta dorsal. Hi ha autors que vinculen aquesta lliurea amb l'agresssivitat, un estat d'ànim que també es vincula amb el que es coneix com la lliurea completament fosca, on fins i tot desapareixen les tres taques sota la dorsal. També hi ha la lliurea clara, que seria la utilitzada pels adults joves quan neden en mar obert. Finalment també hi ha la lliurea amb taques platejades, clarament visibles al voltant dels ulls i els flancs, amb la cua blanquinosa. És la que adquireixen els mascles territorials durant l'estiu, en època de reproducció.
On viu?
Aquests peixos viuen en fons de roca i normalment els podem veure a prop de petites coves, lloc on es troben habitualment. Encara que poden viure fins als 250 metres, se solen trobar entre els 8 i els 25 metres. El trobem al Mediterrani i a l’Atlàntic però no al mar Negre.
Com s’alimenta?
Aquests animals s’alimenten de peixos relativament petits, de crustacis i de cefalòpodes com els pops.
Com es reprodueix?
Els meros, com molts serrànids, són hermafrodites. Això vol dir que arriben a la maduresa sexual als 5 anys i es converteixen tots en femelles. Si no hi ha cap mascle dominant a la zona, la femella més gran es transformarà a partir dels 9 a 12 anys en mascle. La fecundació és externa i es produeix durant la parada nupcial, als capvespres d'estiu. Els mascles amb la lliurea reproductòria festejen les femelles que ja porten els ous madurs al ventre. Tot consisteix en aconseguir que una d'elles entri al seu territori i ascendeixi amb ell fins a superfície. En aquell moment la femella allibera un núvol d'ous a l'aigua i al mateix temps el mascle allibera el seu esperma. Els ous fecundats se'ls emportarà el corrent. Si la temperatura de l'aigua és alta, es reprodueixen des de finals de primavera fins a finals de l’estiu.
Es pot confondre?
Es podria confondre amb el gitano o Mycteroperca rubra, tot i que aquest té el cos molt més aplanat i el cos és més estilitzat, com més allargat. El gitano a més neda més aviat en aigües obertes, mentre que Epinephelus marginatus normalment es manté molt més proper al fons. També es pot confondre amb l'anfós bord Epinephelus costae, tot i que aquest té unes franges longitudinals prou clares i normalment és més petit.
Curiositats
· Aquesta espècie per la seva sobreexplotació pesquera està classificada com "en perill" a la llista vermella de l'IUCN.
· En zones protegides com les illes Medes els podem trobar molt a prop de la superfície.
· Els meros poden arribar a viure fins als 60 anys, pesar uns 50 kg i arribar fins al metre i mig.
· El cap del mero té quasi els mateixos ossos que tot un esquelet humà.
· El podem trobar amb el nom de “Epinephelus guaza”, tot i que aquest nom ja no és l'acceptat.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Serranidae, Gènere: Epinephelinae |
