|
Com és?
És un ascidi amb el cos en forma de bossa tubular cobert amb una túnica, de textura gelatinosa. És de color groguenc-verdós. La seva mida oscil·la entre els 5 i els 15 centímetres de llarg.
On viu?
És un ascidi més aviat escàs i es pot trobar des d'aigües poc profundes fins a 500 metres. És endèmic del Mediterrani.
Com s'alimenta?
Els urocordats d'aquest tipus s'alimenten per filtració d'aigua. Pel sifó d'entrada s'ingereixen aigua i aliments i pel de sortida s'expulsa aigua i substàncies de rebuig. S'alimenten de plàncton, que és retingut pel mucus format per l'animal en el seu interior.
Com es reprodueix?
Són hermafrodites. El sistema d'entrada d'aliments també permet l'entrada d'esperma que els altres organismes d'aquesta espècie expulsen. Els ous es mantenen a l'interior fins que eclosionen. Les larves neden fins a fixar-se sobre un substrat rocós i allà pateixen la metamorfosi per passar a la forma adulta.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb Ciona intestinalis, però aquesta té una forma tubular més allargada. A més el color de la pell de Ciona intestinalis és més aviat blanquinós quan a Ciona edwardsi és més groguenc. En molts casos l'última paraula per difernciar-les la tenen els biòlegs després d'una disecció.
Curiositats
· La túnica que la recobreix és fabricada per cèl·lules de la pell.
· Moltes espècies de la classe Ascidiaceae són consumides arreu del món.
· El nom d'aquest ascidi prové del llatí. En llatí, "cion" vol dir cera i podria fer referència a la forma que té, com un ciri de cera. "Edwardsi" és en honor al zoòleg francès Henri Milne-Edwards, el qual de fet ja dona nom a una cinquantena d'altres espècies marines.
Taxonomia
Fílum: Urochordata, Classe: Ascidiaceae, Ordre: Enterogona, Família: Cionidae, Gènere: Ciona
Enllaç al glossari |
