Horari d'atenció al Públic:

Dilluns: 11h a 15h
Dimarts: 17h a 19h
Dimecres: 11h a 15h
Dijous: 17h a 19h
Divendres: 12h a 15h


Tlf i WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 14. Mol·luscs - Baboses marines » Atalodoris pictoni es / en

Nom científic: Atalodoris pictoni

(Furfaro & Trainito, 2017)

Nom comú:

Grup: 14. Mol·luscs - Baboses marines

Tipus paisatge: Immersió observant la vida de sota les pedres

Fondària: Fins a 20 m

Mides: Uns 15 mm

Com és?

Aquesta és una espècie petita, de no més de 4 centímetres. Generalment mostren un abundant pigment marró “oxidat”. Tot i això, alguns individus presenten un patró mixt de colors, d’un color marró més clar a un marró obscur. Els rinòfors són de color salmó clar o blanquinós, uniforme, amb laminetes poc sortints. Poden tenir fins a 12 brànquies simples pinnades de color blanquinós y dispostes en forma de ferradura al voltant de l’anus. El plomall branquial sempre és fosc.

 

On viu?

Aquest opistobranqui té una àmplia distribució, sobretot en aigües més fredes intermareals, a una profunditat d’aproximadament 20 metres. Aquests llimacs de mar freqüentment es troben en nombre abundant durant el període de cria, envaint amb més de 1000 individus per metre quadrat. Sovint el trobarem sota les pedres.

 

Com s’alimenta?

Se solen alimentar de briozous.

 

Com es reprodueix?

Són hermafrodites, el mateix individu té la funció de mascle i de femella. La reproducció sempre és creuada, així que hi ha intercanvi genètic. La posta sol tenir pigmentació, de l’ou sortirà una larva que després de passar per l’estadi juvenil es convertirà en un adult.

 

Es pot confondre?

Aquesta espècie fins ara s'havia confós amb Atalodoris pusilla i de fet havia estat classificada com a tal. El tret diferencial que permet diferenciar-les és el palmell branquial, que en el cas d'Atalodoris pusilla és blanc, mentre que en Atalodoris pictoni sempre és fosc.

 

Curiositats

· Existeixen uns pocs exemplars que són completament blancs, però no són albins, ja que no tenen els ulls pigmentats.

· Quan es troben en grup, es solen orientar tots en la mateixa direcció, determinats per el flux de la marea. Es segueix l’un a l’altre a la mateixa velocitat, formant columnes.

· El gènere d'aquesta espècie ha anat ballant, sobretot en els últims anys. Tot i que al 2017 Furfaro&Trainito semblava que resolien la classificació d'aquest doridaci per les semblances entre les Adalaria i les Onchidoris, crant-ne un de nou, Knoutsodonta, finalment s'ha acabat recuperant un nom antic (o oblidat), del 1923 que és Atalodoris. Sembla que el tret especific a la ràdula que va motivar la creació de les Knoutsodonta, ja havia estat descrit al 1923 pels britànics Iredale i O'Donoghue. Actualment, per tant hi ha 10 espècies dins la família dels Onchidorididae, dividides en 4 gèneres, Acanthodoris, Adalaria, Onchidoris i Atalodoris.

· El nom d'aquesta espècie, "pictoni", és un homenatge a Bernard E. Picton, biòleg escocès especialista en els nudibranquis de les illes britàniques.

 

Taxonomia

Fílum: Mollusca, Classe: Gastropoda, Ordre: Nudibranchia, Subordre: Doridacea, Superfamília: Onchidoridoidea, Família: Onchidorididae, Gènere: Atalodoris

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB