Municipi: BegurTipus d'immersió: Dificultat: dificilFondària: 33 metres
Descripció
El cap de Begur és, probablement, una de les immersions més boniques que es poden fer a la zona de Begur. És una immersió que, per l'absència de boia, es realitza habitualment llançant els i les submarinistes just davant de la paret de roca on hi ha el cap, sense que l'embarcació amarri enlloc. Per aquest motiu, bussejar en aquest punt requereix certa experiència, sobretot si pensem descendir al blau sense referències. Si no hi ha bona visibilitat, ens podem trobar que comencem el descens i no vaiem la paret del cap ni el fons, una situació que no és recomanable per a principiants. El cap de Begur, a més, es troba exposat als corrents marins, amb la qual cosa també hi ha possibilitats que ens en trobem. Finalment, sobretot a l'estiu, és una zona de pas constant d'embarcacions, amb la qual cosa, en el cas d'un ascens descontrolat el risc d'accident s'incrementa. Per tots aquests motius és una immersió que requereix com a mínim la titulació de busseig avançat, nivell que els centres de busseig exigeixen per apuntar-s'hi.
Itinerari
 Generalment, un cop entrem a l'aigua, iniciarem el descens tan aviat com es pugui, a la recerca de la paret de roca del cap de Begur que ens servirà de referència per no perdre'ns. Arribarem a una fondària d'uns 20 metres on trobarem un passadís de sorra que separa la paret del cap de Begur de l'illa enfonsada (o Furió) que hi ha al davant. Ens dirigirem en direcció sud-est on, ràpidament, trobarem la pedra que busquem. Deixarem la pedra a mà dreta per anar a buscar l'extrem més a l'est, on comença la part més interessant de la immersió. A mesura que avancem en direcció sud-oest, anirem resseguint una paret vertical, recoberta de gorgònies ben grosses, que cau dels 18 m fins a més enllà dels 35 m. Un cop les gorgònies van desapareixent, també veurem com el fons comença a ascendir i, a uns 20 m, podrem girar a la dreta en direcció nord, nord-oest, o si tenim un bon consum i la parada de descompressió no ens obliga, podem acabar de recórrer el fons i resseguir la forma de "L" que fa l'illa, per després tornar en direcció a la paret pròpia del cap de Begur. Si hem pogut fondejar l'embarcació a recer al nord del cap (tal com mostra la il·lustració), haurem de tornar en aquesta direcció. En el cas, més habitual, que l'embarcació no s'hagi fondejat, deixarem la paret del cap a mà dreta i continuarem en direcció oest resseguint la paret fins que la pressió de l'aire o el temps ens obliguin a ascendir. És molt recomanable portar una boia de descompressió per marcar el punt de sortida i evitar qualsevol accident, sobretot per les nombroses embarcacions que passen per aquesta zona.
El cap de Begur, des del nord
|
