Les illes Formigues
Manifest del CIB sobre la Reserva d'Interés Pesquer de les Illes Formigues
Des del Club d'Immersió Biologia volem fer public un manifest (adjuntat a aquesta notícia), per donar el nostre punt de vista sobre la reserva d'interés pesquer de les Illes Formigues, una reserva que tal com ja hem informat en altres notícies, preté declarar com a reserva d'interés pesquer una zona molt important de la Costa Brava, amb serioses limitacions per als bussejadors. Com que des del CIB no entenem quines són les incompatibilitats entre busseig recreatiu i pesca, fem public aquest manifest.
MANIFEST per a la modificació del projecte de Reserva Marina d’Interès Pesquer de les Illes Formigues
El tram del litoral català que es planteja incloure a la futura Reserva d’Interès Pesquer de Les Illes Formigues – Costa Brava acull uns fons exuberants en els que es desenvolupa una rica diversitat de fauna i flora marina. Aquest patrimoni natural, més enllà del seu possible interès pesquer, l’han descobert i l’han promocionat durant dècades milers de bussejadors anònims i independents que han après a estimar aquests paisatges submarins i que sempre s’han mostrat partidaris d’impulsar mesures protectores per a preservarlos per a futures generacions.
La proposta de la Confraria de Pescadors de Palamós, sense cap dubte preocupada pel futur de la pesca artesanal que treballa en aquesta zona, que pateix una intensa explotació pesquera, ha impulsat la creació de la “Reserva” Marina d’Interès Pesquer amb l’objectiu de preservar la seva activitat professional. No sembla adequada la utilització indiscriminada del qualificatiu “reserva” a aquest projecte, ja que resulta fàcil fer-lo servir com un eslògan publicitari que permet qüestionar els interessos que mouen a qualsevol particular a opinar en contra del redactat concret d’aquest projecte.
Al regular l’explotació pesquera en aquestes aigües, s’han plantejat una sèrie de restriccions a altres activitats, entre les que s’inclou el busseig, l’impacte del qual sobre el fons és extraordinàriament inferior al de qualsevol de les embarcacions professionals de les que es vol preservar l’activitat. La utilització del mar és lliure, pública i gratuïta, i constitueix un dret fonamental que només es pot veure limitat si existeix una raó molt poderosa per fer-ho.
Segons l’actual redactat del projecte, es pretén PROHIBIR el busseig autònom a la futura “reserva”, amb l’excepció de 17 punts senyalitzats amb unes boies. Aquests punts representen (si atribuïm una superfície de busseig d’una hectàrea, és a dir, un quadrat de 100 m per banda), un total de disset (17) hectàrees, el que suposa un 0,49% de la superfície total prevista o, el que és el mateix, significa que queda RESTRINGIT el fondeig i el busseig en el 99,51% de la superfície de la futura reserva. Inclús duplicant el nombre de boies autoritzades, la prohibició seguiria afectant al 99% de la superfície. En canvi, en aquesta mateixa superfície podran feinejar cada dia les embarcacions professionals. Resulta lògic imaginar que la protecció mediambiental no és la prioritat en aquest cas. El busseig autònom esportiu és una activitat que practiquen persones que s’estimen el medi natural, generalment amb una conscienciació sobre la preservació de l’entorn natural molt superior a la mitjana de la població i que contribueix a la divulgació de la riquesa submarina de la zona en qüestió. Es tracta d’una activitat que atrau un turisme de qualitat i que genera riquesa. El bussejador no pesca i no contamina. No té cap sentit ni proporcionalitat prohibir la presència de bussejadors, que como a màxim s’emporten unes quantes fotografies del fons.
Si l’objectiu final de l’administració amb la creació d’aquesta reserva és protegir el medi natural, no ho aconseguirà prohibint el busseig autònom recreatiu, sinó restringint o regulant la pesca professional a la reserva, arbitrant els mecanismes de solidaritat necessaris per ajudar al sector afectat. Considerem que l’adequada regulació de la pesca professional en l’àmbit de la reserva resultarà beneficiosa per al medi ambient, i que d’aquesta regulació es beneficiaran no només els pescadors professionals, sinó tots nosaltres, perquè permetrà una recuperació del medi marí tan castigat per la secular i intensa explotació pesquera.
Desitgem recolzar aquells possibles estudis de la comunitat científica que ens ajudin a avaluar l’impacte de l’activitat humana en aquestes aigües i a racionalitzar els seus usos. Aquestes conclusions s’han de presentar a exposició pública per ajudar a tots els col·lectius a comprendre i a acceptar qualsevol tipus de limitació que s’imposi a l’activitat del busseig autònom. És la millor forma per aconseguir el consens necessari per a la convivència de les activitats professionals i d’oci. És necessari assolir l’equilibri, que requereix un procés informatiu no només restrictiu amb un sector. Així mateix considerem inacceptables alguns dels plantejaments del redactat actual del projecte, que indiquen un profund desconeixement del busseig autònom, tal com demostren els següents exemples:
a.- La necessitat d’obtenir una autorització expressa per a l’ús de focus i lots submarins és un requeriment administratiu del tot innecessari i il·lògic. Es tracta d’un element de l’equip que permet contemplar millor la riquesa cromàtica dels fons i a més constitueix un element auxiliar de seguretat que facilita la comunicació entre companys sota l’aigua quan la visibilitat no és bona, i inclús pot ajudar a la localització a superfície de bussejadors extraviats.
b.- La prohibició del busseig nocturn limita d’una forma innecessària els coneixements que el bussejador pot obtenir del medi que visita. Moltes espècies marines tenen una activitat exclusivament nocturna. Majoritàriament es tracta d’invertebrats marins, sense cap interès comercial però de gran interès biològic, del que paga la pena observar el comportament. En tot cas, la momentània presència de bussejadors durant la nit no interfereix de forma significativa a la seva activitat. Els organismes que cacen simplement s’allunyen de la llum (i només a vegades), mentre que els que estaven dormits segueixen dormint. No entenem per tant la prohibició del busseig nocturn i demanem que no es limiti l’activitat del busseig a certes hores del dia.
c.- L’obligació de notificar el punt d’immersió previst amb una antelació d’una setmana indica un altre cop un profund desconeixement d’aquesta activitat, tant subjecta als canvis del mar. En aquest sector del litoral, la presència i intensitat de determinats vents o inclús d’un fort corrent totalment imprevisible, obliguen sovint a canviar sobre la marxa el punt d’immersió previst. La normativa ha de reflectir d’una forma clara la possibilitat de canviar de zona d’immersió per adaptar-se a la meteorologia.
d.- La proposta presentada indica d’una forma genèrica i poc concreta la prohibició d’efectuar proves de mar a tota la reserva. Aquest text sembla impedir el desenvolupament, per exemple, de cursos de busseig i campionats de fotografia submarina, una activitat que contribueix a la conscienciació i a la divulgació de la riquesa submarina que existeix a la zona i que afectaria de forma directa a la seva repercussió turística a nivell nacional i internacional.
e.- La necessitat de presentar al mes d’octubre, com a club (associació sense ànim de lucre) un llarg llistat amb totes les immersions previstes per a l’any següent resulta quasi impossible de complir. La dinàmica d’aquestes associacions és fluctuant i les decisions personals dels punts de busseig als que es vol anar i en quines dates són sovint decisions que es prenen pocs dies abans de la data real de la immersió.
Finalment, volem expressar la nostra ferma convicció que la conservació de les espècies i dels hàbitats depèn de tots nosaltres, i que una gestió correcta permetrà que els ciutadans en gaudeixin ara i en el futur, aplicant sempre unes limitacions proporcionals als efectes desitjats i basades en els corresponents estudis d’impacte ambiental. Per aquestes raons ens manifestem en contra dels termes en que es presenta l’actual proposta de reserva d’interès pesquer del Ministeri i fem una crida a totes aquelles persones i entitats que es vulguin afegir a aquest manifest per demostrar que, tot i que mantenim les esperances i desitgem una protecció adequada de l’ecosistema marí que garanteixi el seu futur, no considerem correcte l’actual plantejament del projecte.
Barcelona, gener 2010
|
