La zona que es proposa com a reserva marina d'interès pesquer
La reserva marina d’interès pesquer de les illes Formigues pren forma
Des de Sant Feliu de Guíxols fins al límit entre Palafrugell i Begur, aquesta podria ser l’extensió final de la reserva marina d’interès pesquer que vol aprovar ben aviat el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM). Per tant, a més de les aigües del municipis de Palafrugell, Mont-ras, Palamós i Calonge, s’hi podrien afegir les de Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Aquesta és una de les últimes novetats que s’han fet publiques, després que dijous 1 d’abril hi hagués la primera reunió oficial entre el director general de Recursos Pesqueros del Ministerio, Fernando Curcio, i un grup d’interessats i afectats per la reserva. Tampoc es descarta que la reserva arribi alguna dia fins a Tossa de Mar.
De fet la creació d’aquesta reserva ha estat envoltada de bastanta polèmica, impulsada per molts rumors i més aviat poca informació des de les institucions públiques. Inicialment es pensavs que el Ministerio de Medio Ambiente estava planejant una nova àrea marina protegida, raó per la qual altres ajuntaments de la Costa Brava van demanar que s’afegís el seu terme municipal al projecte. Va ser el cas, per exemple, de Palafrugell, a demanda dels centres de busseig. Però el Ministerio, des de la destitució de Cristina Narbona com a ministra, també és Ministerio de Medio Rural y Marino i defensa els interessos d’agricultors i pescadors. Quan aquest va precisar que les illes Formigues serien una reserva marina d’interès pesquer, és quan van començar els problemes.
Els centres de busseig de la Costa Brava van demanar més informació i el Ministerio es va limitar a dir que la reserva de les illes Formigues es podria semblar a la de Cala Ratjada, a Mallorca, on les limitacions per al busseig pràcticament han fet inviable la supervivència dels centres d’immersió. La reacció ha estat la unió de tot tipus d'entitats, des de ports esportius, passant per centres de busseig i fins i tot la pròpia federació d'activitats subaquàtiques, que han format el Fòrum Social del Litoral Gironí, entitat a la que conviden a tothom que s'hi aplegui per evitar que la reserva impedeixi les seves activitats.
Els grans defensors, en canvi, de la reserva de les Formigues és el sector de la pesca, amb la confraria de Palamós al capdavant, que veu en aquest projecte una forma de salvar part de la flota pesquera i els seus llocs de treball. Com que aparentment només s’autoritzaran els mètodes de pesca artesanal, alguns pescadors de Palamós sembla que ja han expressat el seu interès de reconvertir-se, en el cas que aquesta reserva finalment entri en vigor. A la creació de la reserva hi ha associat tota una sèrie de subvencions de l’Unió Europea, els quals l’any 2010, en cas de no haver-se tramitat el projecte, es podrien perdre. És la raó per la qual als centres de busseig els va arribar el missatge que hi ha la intenció des del Ministerio d’aporvar el projecte aquesta mateixa tardor, tot i que la reserva probablement no entraria en vigor fins al 2011 o 2012.
A la reunió de divendres passat, tal com han explicat alguns dels assistents, el Ministerio va prendre nota de la quantitat d'entitats afectades per la reserva i va tornar a recordar que s'ha demanat un estudi d'impacte socioeconòmic per avaluar-ne els efectes. Curcio no va revelar més detalls, però la majoria dels assistents es van quedar, com a mínim, amb la sensació que els han escoltat.
|
