Les gorgònies mediterrànies no toleren les aigües massa calentes
Els estius, més llargs, maten les gorgònies
A partir de les sèries de temperatures del mar que medeix des dels anys 70 l'observador meteorològic Josep Pascual a l'Estartit (i que es poden consultar on-line a la web del Servei Meteorològic de Catalunya), un equip format per científics del CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) i de l'ICM (Institut de Ciències del Mar) han demostrat que les gorgònies i altres invertebrats moren perquè els estius cada cop són més llargs. L'article l'acaba de publicar la revista americana PNAS (Proceedings of the National Academy of Scienes). De fet, des del 1974 que cada any l'estiu al mar s'allarga al voltant d'un dia. Això vol dir que la temperatura de l'aigua és manté per sobre de determinats nivells. És precisament aquest allargament de l'estiu el que exposa a molts invertebrats a aigües més calentes i això podria acabar provocant la mort de molts d'ells, sobretot dels que avui dia colonitzen les capes més superiors de la columna d'aigua. Als anys 1999 i 2003, l'exposició continuada a aigües calentes ja va produir episodis de mortalitat massiva a les gorgònies del mar Lígur i a la costa francesa nord-occidental. Segons Rafael Coma, investigador del CEAB, "els estius són una època energèticament desfavorable per als invertebrats. Les altes temperatures impliquen un major esforç respiratori i no hi ha tant aliment disponible, ja que els nutrients no pugen de les aigües profundes més fredes a les aigües superiors més calentes”. Aparentment la prolongació dels dies amb aigües anormalment calentes també afecta altres invertebrats com zoantaris, esponges, briozous o bivalves.
|
