Horari d'atenció al Públic:

Dilluns: 11h a 15h
Dimarts: 17h a 19h
Dimecres: 11h a 15h
Dijous: 17h a 19h
Divendres: 12h a 15h


Tlf i WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 19. Tunicats » Pycnoclavella nana es / en

Nom científic: Pycnoclavella nana

Lahille, 1890

Nom comú: Eng: Pin-head squirt

Grup: 19. Tunicats

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: Fins als 40 m

Mides: Fins a 1 cm

Com és?

Forma colònies, generalment atapeïdes, d'individus (anomenats zooides) independents, molt pròxims entre si. Els zooides són cilíndrics, gelatinosos, arriben a 1 centímetre d'alçada, translúcids de color groguenc, ataronjat o, normalment, blanquinós. Se'n poden veure els òrgans interns. A les brànquies tenen de 5 a 8 fenedures.

 

On viu?

Espècie comuna, des de 0 a 40 metres, apareix sobre diversos fons durs (roquissars, objectes enfonsats, etc.) ombrívols o mitjanament ombrívols, i poc batuts. També es troba en praderies marines i al domini coral·ligen. No és gaire exigent pel que fa a la qualitat de l'aigua, però és sensible a les temperatures altes. La podem trobar al Mediterrani i a l'Atlàntic.

 

Com s'alimenta?

S'alimenta de la matèria orgànica en suspensió: algues, detritus, plàncton, matèria inorgànica, etc. Els tunicats creen un corrent d'aigua que filtren, ja que l'aliment queda enganxat en una mucositat que segreguen. Aquesta va cap a l'aparell digestiu.

 

Com es reprodueix?

A més de la reproducció sexual, en el cas dels ascidis d'aquest gènere, es dóna una forma de reproducció asexual mitjançant gemmació que té gran rellevància. A la base dels zooides es desenvolupen uns estolons o protuberàncies que s'estenen pel substrat i dels que, a determinades distàncies, sorgeix un nou zooide. Amb el pas del temps s'arriben a formar colònies senceres mitjançant la gemmació, amb grups poc densos de zooides.

 

Es pot confondre?

Al Mediterrani existeixen, com a mínim, tres espècies d'aquest gènere. És freqüent trobar organismes de Pycnoclavella spp. al costat dee Clavelina  dellavallei (Zirpoli, 1925) i Clavelina lepadiformis (Müller, 1776). Aquestes últimes tenen zooides clarament majors i de 10 a 17 fenedures branquials.

 

Curiositats

· A gairebé tota la bibliografia es troba amb el nom de Clavelina nana Lahille, 1890, ja que el nom actual se li va posar fa poc temps.

· És una espècie que podrem trobar amb facilitat quan l'aigua és més freda, entre desembre i març.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata, Subfílum: Tunicata, Classe: Ascidiacea, Ordre: Enterogona, Subordre: Aplousobranchia, Família: Clavelinidae, Gènere: Pycnoclavella

 

Enllaç al glossari

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB