Horari d'atenció al Públic:

Dilluns: 11h a 15h
Dimarts: 17h a 19h
Dimecres: 11h a 15h
Dijous: 17h a 19h
Divendres: 12h a 15h


Tlf i WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Parablennius zvonimiri es / en

Nom científic: Parablennius zvonimiri

(Kolombatovic, 1892)

Nom comú: Cat: Bavosa de llum, bavosa menuda, Fr: Blennie Zvonimir, It: Bavosa cervina, Ang: Zvonimir's blenny

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió poc fonda

Fondària: 1 - 5 m

Mides: Fins 7 cm

Com és?

La bavosa de llum Parablennius zvonimiri (Kolombatovic, 1892) pertany a la família dels blènnids. Els blènids uns peixos petits, comuns i inofensius per als humans, de cos allargat, una mica comprimit (aixafament lateral) i amb la part anterior del cos més alta que la posterior. Ulls grans i molt mòbils de manera que els hi confereixen expressions quasi humanes. Damunt d’aquests hi ha uns apèndixs supraorbitals que serveixen per identificar-los correctament, ja que són peixos que canvien el color del cos en funció del sexe, de l’estat de cel, de l’estrès, etc. També hi poden haver tentacles a la vora dels narius (orificis nasals). La boca és inferior, amb llavis molsuts i una única filera de 20 a 40 dents. La pell no té escates i està recoberta de moc que els fa molt relliscosos al tacte i que els ha valgut el nom comú de bavoses. Pel que fa a les aletes tenen una única dorsal composta per alguns radis espinosos flexibles i força de tous i segmentats. L’aleta anal és llarga amb 1 o 2 radis espinosos flexibles i la resta són tous i segmentats. Finalment, les pelvianes, just per sota o davant les pectorals, estan modificades per subjectar-se al substrat donant-los la característica postura erecta.

Aquesta espècie no fa més de 7 centímetres i té els tentacles supraorbitals molt desenvolupats i ramificats. La aleta dorsal presenta una fenedura molt marcada entre els radis durs i els tous. La coloració és molt variable: sobre d'un fons vermellós o verdós hi ha taques clares, grogues i blanques, als flancs i al dors. A la cua hi ha una taca negra característica.

 

On viu?

Com que no tenen bufeta natatòria, viuen al bentos (damunt del substrat) i es desplacen amb moviments serpentejants. És especialment característica la seva falta de vergonya i la seva gran curiositat. Aquesta espècie en concret viu en orificis estrets d’obaga (amb ombra) dins coves, en parets verticals, blocs de roca, a l’interior d’esponges de mar i a tubs buits de poliquets fins a 7 metres de profunditat. Es distribueix per la mar Mediterrània i la mar Negra.

 

Com s’alimenta?

S'alimenten del perifiton; el que es coneix com el conjunt de petits invertebrats i algues que troben als fons poc profunds on viuen. Algunes espècies també s'alimenten de petites esponges i altres invertebrats sèssils.

 

Com es reprodueix?

Peixos ovípars (es desenvolupen dins ous) amb clara diferenciació sexual durant l'època de posta (maig i juliol). Els mascles són els qui cuiden i oxigenen els ous postos en escletxes o racons protegits per això són força territorials fins i tot amb les mateixes femelles, els "badalls" són la principal pràctica dissuasiva. Les larves incolores surten al cap d'un mes i viuen al plàncton (conjunt d'organismes sovint microscòpics, que floten en aigües fins als 200 metres de profunditat) fins que fan uns 15 mm i aleshores tornen a la costa per trobar on assentar-se.

 

Curiositats

· A vegades els mascles cuiden les postes de diferents femelles.

 

Taxonomia

Fílum: Chordata; Classe: Actinopterygii; Ordre: Perciformes; Subordre: Blennioidei; Família: Blenniidae; Gènere: Parablennius

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB