Com és?
El cos d'aquest peix és ovalat i comprimit lateralment, de color grisenc amb unes franges motejades fosques longitudinals i difuses, i amb la part ventral platejada. La boca està orientada cap amunt, al contrari que els sargs, i les mandíbules són iguals en longitud, amb diverses fileres de dents a cada mandíbula. L'aleta dorsal té 11 radis espinosos i 13 o 14 tous, i l'aleta anal té 3 radis espinosos i 12-14 tous. Un tret distintiu és la taca negra en el peduncle caudal en forma de cadira de muntar i rodejada de blanc.
On viu?
Viu formant bancs a mar obert, però sempre a prop de la costa o d'accidents del fons marí, a prop de les roques i entre les algues. S'estén per tot el Mediterrani, i per l'Atlàntic oriental, des del Mar Cantàbric passant per Portugal fins a Angola.
Com s'alimenta?
És omnívor i s'alimenta bàsicament d'algues i de petits invertebrats bentònics. A vegades, però, també les podem observar caçant grups de peixos petits amb un comportament força agressiu.
Com es reprodueix?
Es hermafrodita i la fecundació és externa. Es reprodueix a finals de la primavera, i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.
Es pot confondre?
Es pot confondre eventualment amb el sarg Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758), tot i que aquest té un cos més ovat i alt, amb estries verticals de color fosc i el marge posterior de la cua negrós, però poden ser molt atenuades o arribar a desaparèixer i és llavors quan el podríem confondre.
També es pot confondre amb Diplodus bellottii (Steindachner, 1882) en la costa africana que va des de Gibraltar al Senegal i a les Illes de Cabo Verde, ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però D. bellottii (Steindachner, 1882) té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral, i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos d'O.melanura (Linnaeus, 1758), però igual que amb el sarg, si aquestes marques són molt atenuades o desapareixen, pot donar lloc a confusió, tot i que s'ha de prestar atenció al cos de D. bellottii (Steindachner, 1882), que és més alt amb una forma més arrodonida i les aletes pelvianes més grans.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Sublasse: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Sparidae, Gènere: Oblada |