Horari d'atenció al Públic:

Dilluns: 11h a 15h
Dimarts: 17h a 19h
Dimecres: 11h a 15h
Dijous: 17h a 19h
Divendres: 12h a 15h


Tlf i WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 21. Peixos ossis » Phycis phycis es / en

Nom científic: Phycis phycis

(Linnaeus, 1766)

Nom comú: Cat: Bròtola de roca, bròtola roquera, bròtola fura, mamona, molla, mòllera; Cast: Brótola roquera; Eusk: Arrokalako lolza; Fr: Mostelle de roche; Eng: Forkbeard

Grup: 21. Peixos ossis

Tipus paisatge: Immersió en coves

Fondària: Fins 200 m

Mides: Fins a 60 cm

Com és?

La bròtola de roca (Phycis phycis (Linnaeus, 1766)) té un cos allargat, esvelt, poderós i lleugerament comprimit. Del cap penja un barbilló sota el mentó. Arriba fins als 60 cm aproximadament. La seva primera aleta dorsal és molt important en la identificació sent curta i arrodonida. La segona dorsal és més llarga. Les pectorals també són arrodonides així com la caudal que a més és truncada. Les ventrals són llargues. La seva coloració és d’uns tons marrons, tot i que la zona ventral és més clara.

 

On viu?

En trobem a l’atlàntic i la mediterrània on localment són molt comuns. La bròtola viu en fons de roca però també se’n poden veure a zones de sorra properes a roques. Són peixos de gran profunditat de manera que és difícil trobar-los a poca fondària. Normalment entre 100 i 200 m. però localment podem trobar a 30 o 60 m individus més joves. La seva activitat comença de nit restant durant el dia a forats, coves o escletxes.

 

Com s’alimenta?

La bròtola de roca té activitat nocturna i s’alimenta de preses de petita mida. En la seva dieta hi ha crustacis com crancs o gambes, mol·luscs com el calamar i algun cuc, quan és jove. També de petits peixos i invertebrats.

 

Com es reprodueix?

El seu cicle reproductiu va des de gener fins al maig.

 

Es pot confondre?

Possible confusió amb Phycis blennoides (Brünnich, 1768) o bròtola de fang que viu a major fondària i sobre fons tous. Podem diferenciar aquestes dues espècies perquè aquesta última té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal entre altres caràcters. També es pot confondre amb Raniceps raninus (Linnaeus, 1758) d’una distribució més nòrdica.

 

Curiositats

· La seva carn, tot i ser una mica delicada, és molt apreciada en la pesca esportiva.

· El barbilló té un gran nombre de cèl·lules gustatives. La bròtola de roca (Phycis physis (Linnaeus, 1766)) utilitza aquestes cèl·lules per la recerca de preses que s’amaguen als fons tous.

· És possible de trobar fent immersió a vaixells enfonsats on aprofita els forats per refugiar-se. Però s’ha d’evitar enfocar-lo amb el lot directament perquè poden espantar-se i marxar.

 

Taxonomia

Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Superordre: Paracanthopterygii, Ordre: Gadiformes, Subordre: Gadoidei, Família: Gadidae

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB