Com és?
En funció de la dieta, trobarem des d’individus d’un to rosaci fins a individus marrons o verdosos. Té unes protuberàncies (cerates) al dors, gruixudes i en forma de mitja lluna. Les cerates estan corbades cap a la part central de l’individu i es troben disposades en feixos (de 6 a 12; generalment 9). Aquest nudibranqui les utilitza com a magatzem de zooxantel·les, una alga amb la qual conviu en simbiosi. En funció de la quantitat de zooxantel·les amb les quals estableixi simbiosi, tindrà un color més o menys fosc. Poden tenir taques de pigment blanc a la pell. Els rinòfors, que són les antenes sensorials situades a la zona del cap, estan lamel·lats (dotats de petites expansions laminars).
On viu?
En general és un nudibranqui infralapidícola (viu sota les pedres), tot i que se’l pot trobar en prats de fanerògames marines o sobre anèmones de mar, de les que s’alimenta. Tot i que és abundant, pot costar de veure si no s’aixequen pedres.
Com s’alimenta?
Com gairebé tots els mol·luscs, disposa d’una ràdula (llengua dentada) mitjançant la qual fragmenta i tritura l’aliment abans de tragar-lo. Principalment menja anèmones de mar, com Anemonia viridis, Aiptasia mutabilis o Bunodactis verrucosa, de les que pot absorbir les zooxantel·les i incorporar-les al seu organisme.
Com es reprodueix?
Els individus són hermafrodites (porten aparells reproductors dels dos sexes) i s’aparellen per fecundació creuada (un individu fecunda l’altre i a l’inrevés). L’època de reproducció és a l’estiu, i les postes es poden reconèixer fàcilment, ja que són com un fil blanquinós.
Es pot confondre?
Podem trobar Spurilla neapolitana referit en algunes fonts com Eolidia conspersa, Eolis sargassicola o Flabellina neapolitana, tots sinònims de Spurilla neapolitana. És fàcil confondre-la sota l’aigua amb Aeolidiella alderi. La manera més directa de reconèixer i distingir les dues espècies és mitjançant les cerates. Spurilla neapolitana en sol tenir menys i més corbades. Com a caràcter complementari, si tenim bona vista, podem intentar determinar si els rinòfors són lamel·lats o no; Spurilla neapolitana els té lamel·lats i Aeolidiella alderi no.
Curiositats
· Una característica interessant de molts nudibranquis és la capacitat d’adquirir sistemes de defensa a partir de les seves preses. Els cnidaris tenen un tipus especial de cèl·lules que utilitzen per defensar-se, els cnidòcits, que nudibranquis com Spurilla neapolitana són capaços d’ingerir i incorporar a les seves pròpies defenses sense malmetre’ls. Això els confereix una propietat urticant similar a la de les meduses i els coralls.
· En aquesta espècie, els individus poden absorbir també les algues que viuen en simbiosi amb les preses (les zooxantel·les que hem comentat), integrant-les a l’organisme. Spurilla neapolitana confereix a les algues protecció i aquestes, metabòlits que sintetitzen a partir de la fotosíntesi.
Taxonomia
Regne: Animalia, Fílum: Molusca, Classe: Gasteropoda, Subclasse: Opistobranchia, Ordre: Nudibranchia, Subordre: Aeolidiina, Família: Aeolidiidae |