|
Com és?
Sorpaena scrofa té el cos robust, allargat i comprimit lateralment. Cap gran amb una depressió poc marcada a la zona on acaben els ulls, que són més petits que Scorpaena porcus i de forma ovalada. La boca és ampla i obliqua, amb les mandíbules recobertes de dents petites. Sobre els ulls pot tenir tentacles curts i filiformes i sobre els orificis nasals té 2 tentacles més petits. Presenta protuberàncies cutànies sota la mandíbula inferior, a la part inferior de l’opercle i a sobre de la boca. Té espines als marges orbitaris. L’aleta dorsal està separada en dues parts, la primera té 12 radis espinosos i la segona té 9-10 radis tous. Les aletes pectorals són grans i amples i tenen únicament radis tous. L’aleta anal té 3 radis espinosos i 5-6 tous. Les aletes ventrals són molt anteriors i l’aleta caudal és arrodonida. Escames grans tubulars recobrint tot el cos excepte el cap, el pit i la base de les aletes pectorals. Unes 35-45 a la línia lateral. Coloració críptica de tons brunencs/rosats amb taques irregulars vermelloses, ataronjades, groguenques o fosques. Sol presentar una taca negra al centre de l’aleta dorsal. Longitud de 30 a 50 centímetres i pes màxim documentat de 2960 grams.
On viu?
Viu a fons rocosos o coral·lígens a partir de 20 m de fondària i a grans fondàries sobre sorres fangoses. Durant l’hivern i la primavera pot estar a poca fondària. Els joves viuen als prats marins. Fondàries entre 20 i 200-300 metres. Viu immòbil al fons (bentònic) i, quan és molestat, es desplaça ràpid i a curta distància i torna a quedar-se quiet. És solitari, però de vegades poden conviure junts dins la mateixa cova.
Com s’alimenta?
Caça durant el vespre, quedant-se a l’espera. S’alimenta de crustacis, mol·luscs i petits peixos (blènnids i gòbids). És molt voraç.
Com es reprodueix?
Es reprodueix des de maig fins a agost/setembre. Pon els ous (uns 200.000) en masses gelatinoses al plàncton. Quan són larves viuen en el plàncton.
Es pot confondre?
Sí, amb Scorpaena elongata Cadenat, 1943 que viu en aigües més fondes i no presenta protuberàncies a la mandíbula; i amb Scorpaena stephanica Cadenat, 1943 que també viu en aigües més fondes i no presenta protuberàncies a la mandíbula i a més presenta una gran taca fosca a l’aleta dorsal.
Curiositats
· Els radis espinosos estan connectats a glàndules verinoses que poden provocar un gran dolor, inflamació i inclús febre. Com més gran és el peix, la picada és més verinosa i perillosa (sobretot en els nens). El verí segueix sent actiu durant molt de temps després de la mort, moment en el qual adquireixen color vermell rosat uniforme. És un dels més verinosos.
· Poden modificar en pocs minuts el seu color, aclarint-lo o enfosquint-lo, per adaptar-se al color del fons. A més, muda la pell més d’un cop al mes, i hi ha vegades que han crescut algues sobre les restes de pell. No té bufeta natatòria.
· Quan és excitat aixeca les espines de les aletes i dels opercles. De nit és més actiu que de dia i és presa fàcil de pesca submarina amb nanses, tremalls, palangres i arts d’arrossegament. S’adapta molt bé als aquaris, on, inclús, pot intentar reproduir-se. Gastronòmicament és molt valorat i s’utilitza per fer diversos plats típics mariners (carn blanca, consistent i molt saborosa).
Taxonomia
Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Ordre: Scorpaeniformes, Família: Scorpaenidae
|
