|
Com és?
Es tracta d’un gasteròpode petit, amb una closca de fins a 9 mil·límetres. La closca és força allargada, amb una espira cònica. El material de la closca és normalment translúcid en els exemplars frescos, especialment si són juvenils. La coloració és relativament variable, com passa en totes les espècies del mateix gènere. Generalment és d’un to rogenc sobre un fons blanc, però la coloració verda de la foto entraria també dintre de la variabilitat. El que la caracteritza és el disseny de puntets vermells i, sobretot, les línies axials sota la sutura de l'última volta de l’espira. L’opercle és ovalat i calcari.
On viu?
Viu en praderies de Zostera i Cymodocea nodosa, inclús en les de llacunes costaneres. Sempre està vinculada a fanerògames i per això no la trobarem a grans profunditats. És de distribució Mediterrània, però a la badia de Cadis hi ha una població caracteritzada.
Com s'alimenta?
Segons sembla, igual que la majoria d’espècies del gènere, és herbívora. S'alimenta dels epífits de les fulles de fanerògames (en especialm diatomees).
Com es reprodueix?
Ponen multitud d’ous petits, que són recoberts de gelatina, formant així una massa més o menys compacta. Poden pondre els ous durant tot l’any. Quan eclosionen, en surt una larva que no es pot alimentar per si sola i que es diposita al substrat per originar un juvenil.
Es pot confondre?
La distinció entre les diferents espècies del gènere Tricolia no és fàcil. Com ja s’ha dit, tenen coloració altament variable, i a més són organismes molt petits. Per això és convenient tenir una bona lupa i una bona guia. Tricolia pullus és segurament el gasteròpode que causaria més confusió. Aquesta espècie té l’espira més aixafada i no té les línies axials sota la sutura.
Taxonomia
Fílum: Mollusca, Classe: Gastropoda, Subclasse: Vetigastropoda, Superfamília: Phasianelloidae, Família: Phasianellidae, Gènere: Tricolia
|
