Horari d'atenció al Públic:

Dilluns: 11h a 15h
Dimarts: 17h a 19h
Dimecres: 11h a 15h
Dijous: 17h a 19h
Divendres: 12h a 15h


Tlf i WhatsApp 623 18 84 35
Mail: cib@cibsub.cat
Guia d'espècies » 11. Cucs - Planàries » Prostheceraeus moseley es / en

Nom científic: Prostheceraeus moseley

Lang, 1884

Nom comú:

Grup: 11. Cucs - Planàries

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: Entre 20 i 120 m

Mides: Fins a 3 cm

Com és?

Planaria que pot arribar als 2 cm de llarg. Com la resta de planàries té el cos aplanat dorsoventralment, oval i en forma de fulla. A la part anterior té dos tentacles de color violeta formats pel plegament del mateix marge del cos de l'animal, de fet, el nom del gènere Prostheceraeus fa referència a aquest fet, ja que significa "antenes cap endavant". La resta del marge del cos també presenta petites ondulacions. És de color blanc pàl·lid, però repartides per tot el cos té unes petites taques violetes que el fan inconfusible. A més a més, tot el marge tant l'inferior com el superior són d'un color groc molt vistos. El cos sencer està recobert per una capa de cilis, caràcter típic dels turbel·laris, els quals els permeten el moviment per sobre el substrat rocós i en alguns casos per sobre del sediment. Destacar l'aglomeració d'ulls simples (ocels) a la zona anterior del cos, just per sota dels tentacles així com la dispersió d'aquests per tot el marge del cos de l'individu.

 

On viu?

Normalment es troba sobre substrats durs i coral·lins, des de 20 a 120 m de profunditat. En el mar Mediterrani. No és molt abundant.

 

Com s'alimenta?

Com la resta de planàries són carnívores, i s'alimenten de ciliats, rotífers, esponges, petits crustacis i cucs, entre d'altres, però el més típic és veure'ls alimentant-se d'ascidis de la família Clavelinidae. Poden detectar l'aliment a certa distància mitjançant quimioreceptors. Aquests organismes a l'hora de menjar projecten la faringe, la qual es troba plegada a la part central del seu cos, i succionen l'aliment. Com que no tenen anus les restes indigeribles són expulsades per la boca, i la resta d'aliment és repartit per l'extens sistema intestinal que tenen ramificat per tot el cos i que permet l'arribada de nutrients per difusió a tot aquest.

 

Com es reprodueix?

Com la majoria de planàries és hermafrodita, és a dir, cada animal posseeix els dos sexes, el masculí i el femení, tot i això, habitualment practiquen la fecundació creuada amb un altre individu al qual claven un penis en forma d'agulla a través de la pell per intercanviar l'esperma. Després de la còpula, l'ou o els ous fecundats juntament amb cèl·lules nutritives queden tancades formant un petit capoll. Aquests quedaran fixats sota les pedres o plantes.

 

Es pot confondre?

Es pot confondre amb Prostheceraeus giesbrechtii Schmarda, 1859, a causa de que la coloració de tots dos és violàcia amb un toc grogors molt vistós, però la distribució d'aquesta coloració al cos és molt diferent en cada cas. El principal error acostuma a venir en el moment de classificar-la, ja que molts la confonen per una bavosa de mar (nudibranqui) per la presència de tentacles anteriors i per la coloració, però si es té en compte que està aplanada dorsoventralment i que els tentacles simplement són plecs del marge anterior del cos s'entén que no es tracti d'un mol·lusc sinó d'una planària. 

 

Curiositats

· Tenen una gran capacitat de regeneració, és a dir, poden partir el seu cos en dos, ja sigui de manera voluntàira o a causa d'algun accident, i acabar donant cada tros un animal sencer.

· Poden embolicar a les seves preses gràcies a secrecions mucoses per així immobilitzar-les i, tot seguit, injectar, per la faringe evaginable o probòscide, enzims que predigereixin l'aliment de tal manera que només l'hagin de xuclar per alimentar-se.

· Per evitar ser menjades segreguen substàncies tòxiques o repel·lents de forma semblant a la que ho fan els nudibranquis. A més a més, la seva coloració vistosa serveix de senyal d'alerta pels possibles depredadors.

· En algunes planàries australianes s'ha observat un comportament molt peculiar en el moment de la fecundació creuada. Aquest consistia a intentar evitar ser fecundat i a la vegada intentar ser l'únic fecundador per tal d'evitar rebre esperma i així no haver de passar pel procés de gestació el qual significa una gran despesa energètica i, per consegüent, un augment de les probabilitats de ser depredat. Amb les planàries de la Mediterrània aquest fet no s'ha estudiat, però si fent submarinisme observeu dues planàries lluitant, no us espanteu, podrien estar reproduint-se!

 

Taxonomia

Fílum: Platyhelminthes, Classe: Turbellaria, Infrafilum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Cotylea, Família: Euryleptidae, Gènere: Prostheceraeus

» Guia d'espècies


GUIA D'ESPÈCIES
Des d'ara pots consultar el que has vist a les teves immersions a la nostra guia d'espècies
RSS Noticies CIB