|
Epidermis: Capa externa del animal. En el cas de les planàries, aquesta epidermis és ciliada, és a dir, està recoberta per uns petits filaments, els cilis. Aquests cilis, juntament amb els rabdites, ajuden a la locomoció de l’animal. Els cilis també tenen funció sensorial.
Expansió lateral: Cada una de les estructures allargades que es troben a la regió del cap de l’animal. És un òrgan sensorial que pot percebre gust i olfacte, d’aquesta manera, l’animal és capaç de trobar aliment. També se les pot anomenar pseudotentacles.
Faringe: Conducte que, a l’igual que la boca, en les planàries es troba a la part mitja del cos. Aquesta faringe és evaginable, és a dir, es pot expulsar cap a l’exterior. La seva funció és ingerir l’aliment.
Ocel: Ull molt primitiu. En termes generals en tenen dos però és possible trobar planàries amb més d’un parell d’ocels. Els ocels permeten detectar la direcció de la llum i la seva intensitat. Les planàries tenen fototactisme negatiu, és a dir, fugen de la llum.
Rabdites: Glàndules que es troben a l’epidermis de l’animal. Quan aquestes s’activen, alliberen gran quantitat de mucus. Aquest moc forma una capa humida que ajuda al desplaçament de l’animal, a la respiració, a la captura de preses i també té funció defensiva per a protegir-se dels depredadors.
Tubercle: Cada una de les protuberància que trobem recobrint la part dorsal del cos de l’animal. Es creu que tenen funció defensiva. En algunes espècies poden contenir verí com en el cas de Thysanozoon o, fins i tot, cnidòcits fruit de la seva alimentació. També se’ls anomena papil•les. |
