Com és?
Peix amb el cos típic dels espàrids: més llarg que ample, alt i comprimit lateralment. Pot mesurar fins a 70 centímetres de longitud, 80 en casos excepcionals. És característic que presentin un petit bony entre els ulls. La boca presenta 4 dents incisives a la mandíbula superior i 6 a la inferior. Darrere d'aquests presenten una filera de canins i després dues fileres de molars, seguides de petites dents. L'aleta dorsal presenta entre 11 i 13 radis espinosos i 9 o 10 de tous. L'aleta anal presenta 3 radis espinosos i 7 o 8 tous. Les aletes pectorals són llargues i punxegudes, i darrere l'origen d'aquestes trobem les aletes pelvianes. Sobre la línia lateral tenen entre 50 i 56 escates. Són de color rosa platejat, amb un punt groguenc a les escates de la part superior del cos. També presenten una taca groguenca entre els ulls i una altra al llavi superior. D'altra banda, el preopercle té la vora fosca; els lòbuls de la cua són blavosos i la zona que els uneix, vermellosa.
On viu?
Viu en aigües poc profundes, generalment a menys de 50 metres de profunditat, en fons rocosos o sorrencs. Són solitaris o viuen en grups de com a molt 4 individus. El podem trobar en l'Oceà Atlàntic, tant a l'est (estret de Gibraltar, Madeira, Illes Canàries, Mediterrani i Illes Britàniques) com a l'oest (mar del Carib, costa dels EUA, Golf de Mèxic i costes argentines).
Com s'alimenta?
S'alimenten de mol·luscs (que obren amb la seva dentadura), crancs o altres peixos.
Com es reprodueix?
Són hermafrodites proterogínics, els individus primer es comporten com a femelles i més tard, com a mascles. Són madurs sexualment als 3 anys d'edat (quan mesuren uns 24 cm). Posen les postes d'ous al substrat, en aigües obertes, amb una temperatura d'uns 15-19 ºC i normalment quan és primavera (excepcions: a les Illes Canàries, fan la posta al mes de gener).
Es pot confondre?
Els juvenils es poden confondre amb el pagell ver Pagellus erythrinus. Cal fixar-se en la zona fosca que té davant del front i sota els ulls, característiques a vegades desdibuixades.
Curiositats
· Espècie en perill segons la IUCN.
· Sinonímies: Pagrus sedecim, Pagrus vulgaris, o Sparus pagrus, cap d'elles acceptades actualment.
· Pel bussajdor aquest és un peix divertit. Feu la prova, si el veieu no li feu ni cas i podreu veure com s'apropa amb curiositat. Si li presteu atenció, en canvi, marxa ben lluny.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Subfílum: Vertebrata, Infrafílum: Gnathostomata, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Sparidae, Gènere: Pagrus |