Cenènquima: És el nom que rep la capa intermèdia o mesoglea quan està molt desenvolupada. És la part comuna de la colònia, permet connectar uns pòlips amb els altres.
Cnidòcit: És una cèl·lula urticant amb un filament al seu interior. Aquest filament es dispara per contacte o per canvi de pressió i injecta verí. Els cnidòcits recobreixen la major part del cos de l’animal però es troben en major concentració a la zona dels tentacles.
Eix axial: eix intern orgànic de consistència dura que dóna flexibilitat a la colònia. En el cas de les gorgònies aquesta substància s’anomena gorgonina.
Espícula: Estructura rígida molt petita que forma part de l’esquelet de la colònia. En els octocoralls són de carbonat càlcic (calç).
Gònada: És el nom genèric que rep l’òrgan reproductor. Produeix gàmetes (cèl·lules sexuals).
Pínnula: Petita ramificació dels tentacles dels pòlips (típic del grup dels octocoralls).
Pòlip: Petit individu amb forma de copa i amb molts tentacles els quals li serveixen per a capturar aliment. Una gorgònia no és un animal sinó una colònia on hi viuen molts pòlips.
Sifonoglif: Solc ciliat que produeix una circulació d’aigua cap a l’interior de l’animal encara que aquest tingui la boca tancada. Té funcions secundàries com la secreció de mucus. Aquest mucus s’utilitza per a lubricar la boca i la faringe del pòlip i, així, facilitar el pas de les preses cap a l’estómac. En el grup dels octocoralls trobem només un sifonoglif.
Soleni: Es cada un dels tubs que connecten tots els estómacs dels pòlips de la colònia. Aquesta xarxa, que recorre el cenènquima, permet que tots els pòlips puguin menjar encara que no tots hagin capturat aliment. |