|
Com és?
És un peix amb el cos allargat i comprimit lateralment. Té una boca gran i uns ulls petits. No té aletes pectorals ni ventrals, però sí que té una cresta cutània que comença just on s'acaba el cap. Té colors bruns amb taques grogues i negres força variables, més marcades en exemplars adults.
On viu?
La podem trobar a profunditats de fins a 100 metres. És el tipus de morena que més s'observa a la costa mediterrània. També s'observa a la costa oriental Atlàntica. Viu en forats de fons rocosos. Són més aviat solitàries i territorials. De dia rarament es veuen fora dels forats.
Com s'alimenta?
Habitualment surten a caçar a la nit. És carnívora. S'alimenta de peixos, crustacis i cefalòpodes. D'un gran ajut són les dents afilades per subjectar i estripar les seves preses.
Com es reprodueix?
La reproducció de les morenes té lloc a l'estiu. La posta és pelàgica i es dóna entre els mesos de juliol i setembre. Aquesta es dóna en zones properes a la costa, amb ous d'uns 10 mm. Neixen com larves i els alevins són transportats pel corrent, trigant de 2 a 3 anys en assolir l'estat adult. Acabada la posta, a l'hivern, tornen a aigües més profundes.
Es pot confondre?
És gairebé impossible, tot i que al Mediterrani hi ha dues espècies més de morenes, l'Enchelycore anatina (Lowe, 1838) i la Gymnothorax unicolor (Delaroche, 1809).
Curiositats
· Molts submarinistes tenen respecte a les morenes per por a endur-se una mossegada d'aquestes. En realitat, però, les morenes només ataquen si es veuen amenaçades o han perdut la timidesa davant l'home. A més, les possibles complicacions d'aquestes lesions no són per la mossegada en si, sinó per la possible infecció que pugui aparèixer per restes en descomposició a les dents de l'animal.
· El fet que tinguin la boca oberta, no és una actitud de defensa, tot i ser una característica terrorífica, sinó per la necessitat de bombejar aigua constantment.
· Sabies que la carn de les morenes era molt apreciada en l'antiga Roma arribant a criar-la en captivitat?
· Les morenes tenen un limitat sentit de la vista, però un extremadament desenvolupat olfacte, que amb la gran sensibilitat de la seva línia lateral (present només al cap) li fan ser unes màquines depredadores.
· Tenen un mucus protector que les protegeixen de les possibles agressions cutànies que puguin patir al cos nu d'escames.
· Conviuen molt sovint amb les gambes del gènere Lysmata seticaudata (Risso, 1816).
Taxonomia
Superclasse: Gnathostomata, Nivell: Teleostomi, Classe: Osteichthyes, Subclasse: Acinopterygii, Infraclasse: Acrinopteri, Cohort: Elopomorpha, Ordre: Anguilliformes, Família: Muraenidae |
