Com és?
Es una planària de cos el·líptic i estilitzat, que mesura entre 12 i 25 mil·límetres de llargària i arriba als 7 mm d’ample. És de color bru o blanquinós al dors, sovint amb una franja més fosca al centre. El ventre adopta tonalitats entre el groc i el blanc translúcid, el qual permet veure algunes de les seves estructures internes. Quan observem els exemplars al natural, sembla que tinguin dues taques circulars a l’altura del cap, però si s’observa atentament amb l’ajut de la lupa binocular, es comprova que també presenten dues taques menys cridaneres a la part més interna. Les taques més grans, que es troben a la zona on hi hauria els tentacles (ja que no en té), corresponen als ulls tentaculars, mentre que les menys visibles són les dels ulls cerebrals. Aquests “ulls” són agrupacions d’ocels, cèl·lules fotoreceptores.
On viu?
Normalment la podem trobar sota pedres en fons de sorra a diferents fondàries (generalment de 0 a 18 metres) o sobre algues, però també es posa sobre colònies d’ascidis i briozous o musclos. Ocasionalment pot ser arrossegada fins profunditats considerables. Es troba distribuïda des del Mar del Nord fins al Mediterrani.
Com s'alimenta?
Segons sembla, s’alimenta d’algues.
Com es reprodueix?
Com la majoria de platihelmints, L. tremellaris té òrgans reproductors femenins i masculins a la vegada. La fecundació és creuada, un dels dos individus posa el ventre sobre el dors de l’altre i li transfereix un espermatòfor, una bossa que conté una massa d’espermatozoides. Un temps més tard, l’individu fecundarà els ous i dipositarà els ous en un capoll, cadascun amb 1 o 2 ous. El desenvolupament és directe, i al cap d'uns 40 dies els juvenils sortiran de l’ou.
Es pot confondre?
Es pot confondre fàcilment amb les altres espècies del gènere Leptoplana. Per diferenciar-les és important tenir en compte la localització (les distribucions no se solen superposar). Si no, cal fer una anàlisi de l’estructura interna de l’espècimen. Per la coloració, també es pot confondre amb un altre dels policlàdides més abundants a les nostres aigües (Discocelis tigrina). En general, els trets que diferencien L. tremellaris (i el gènere Leptoplana) són l’absència de tentacles i la presència d’una ventosa entre els dos porus genitals. D. tigrina no té ventosa i presenta un sol porus genital comú.
Curiositats
· L. tremellaris es desplaça arrossegant-se relativament ràpid, però també pot nedar. És capaç de romandre tot el dia al mateix lloc.
· Recentment s’ha proposat que les poblacions de L. tremellaris del Mediterrani siguin reconegudes com a Leptoplana mediterranea, al·legant diverses diferències contundents entre aquestes i les poblacions no-mediterrànies.
· La caracterització dels policlàdides dóna autèntics maldecaps, amb contínues actualitzacions i revisions. La majoria de diagnòstics s’han de fer a través de l’anatomia interna, disseccionant l’animal i observant aspectes com l’aparell genital. El gènere Leptoplana no n’és l’excepció, i aquest gènere, que havia arribat a tenir més de 120 espècies, actualment consta de 3 (sense tenir en compte L. mediterrania), ja que moltes de les espècies diagnosticades morfològicament com a semblants, són anatòmicament molt variades.
Taxonomia
Fílum: Platyhelminthes, Subfílum: Turbellaria, Infrafílum: Rhabditophora, Ordre: Polycladida, Subordre: Acotylea, Família: Leptoplanidae, Gènere: Leptoplanidae |