Com és?
Aquesta aranya de mar és piriforme, és a dir, té forma de pera. Els adults són de color marró-vermellós, amb un parell d’ulls vermells. La seva closca està recoberta de petites pues i a la part posterior d’aquesta, hi ha tres espines. Les potes marxants poden ser el doble de llargues que el seu cos i acostumen a presentar un color radial més clar i més fosc de forma alterna. Les seves pinces són grans i en els mascles adults acostumen a ser molt fortes. El seu primer parell de potes presenta pinces, que en descans es troben, normalment, tancades i sota el cos de l’animal.
On viuen?
Aquesta espècie és habitual de l’Atlàntic Est i, sobretot, del Mediterrani, on la trobem a diverses zones d’Espanya, França, Itàlia, Grècia o Turquia, entre altres països. Es troba des de la costa fins als 50 metres de fondària, tot i que excepcionalment s’ha observat algun exemplar a 80 m. És una espècie típica de zones fosques. Habita en coves i zones amb esquerdes. A les grans coves, acostuma a trobar-se en els espais més foscos. Acostuma a veure’s en immersions nocturnes: en coves, praderies o extractes durs, estranyament en el sediment.
Com es reprodueix?
Presenten sexes separats (són dioics). En aquesta espècie es pot distingir el gènere per la forma de l'abdomen: en els mascles aquest és prim i acaba en punta, mentre que en el de les femelles és ample i clarament arrodonit, quedant entre l'abdomen i la resta el cos un espai on guardar els ous. La reproducció comença quan han assolit una mida mínima, exactament els 2,8 cm. Llavors les femelles ponen els ous, entre abril i setembre. El desenvolupament larvari passa per diferents etapes (ex: zoea i megalopa).
Com s’alimenta?
Existeixen poques dades pel que fa a la seva alimentació. És possible que aquesta espècie s’alimenti de petits organismes (sèssils o mòbils) del bentos (fons marí), com mol·luscs, anèl·lids o petits crustacis.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb Herbstia nitida, però aquesta espècie no posseeix tres espines a la part posterior de la closca com Herbstia condyliata. També existeix certa semblança amb el gènere Hyas, però aquest es distribueix geogràficament per les zones nòrdiques, fet que no coincideix amb la distribució d'Herbstia condyliata.
Curiositats
· Els exemplars més joves semblen tenir espines amb forma de bolet comparables a les que posseeix Eurynome aspera. Els juvenils són de color clar i més o menys transparents. Els seus cossos acostumen a estar decorats amb diferents elements orgànics, com, per exemple, pòlips d’esponges o altres petits organismes que s’adhereixen a les seves closques i/o potes. Durant el creixement de l’individu aquesta condició es perd.
· Els animals que acaben d’experimentar la muda tenen un color més vermellós.
Taxonomia
Fílum: Arthropoda, Subfílum: Crustacea, Classe: Malacostraca, Ordre: Decapoda, Família: Epialtidae, Gènere: Herbstia |