|
Com és?
De coloració vermella o ataronjada, que pot ser groc clar en un entorn ombrívol. Sol viure aïllada, mai forma colònies. Presenta un cos cilíndric en forma de sac, d’aspecte rugós, aspre i coriaci, amb dos orificis (sifons) molt visibles, amb els marges recoberts de pèls (setes) i disposats perpendicularment. La seva mida màxima ronda els 15 cm de longitud aproximadament.
On viu?
La trobem fixada als fons rocosos o a praderies de Posidonia oceanica ((L.) Delile, 1813), normalment en llocs poc il·luminats, com per exemple parets, coves i esquerdes, protegida dels forts corrents marins. És comuna i relativament fàcil de trobar a tot el Mediterrani a partir dels 5 o 10 m de profunditat i fins a aigües profundes (50 m).
Com s’alimenta?
Són organismes filtradors. Aquest procés comença quan l'aigua entra pel sifó inhalant on una faringe perforada s'encarrega de filtrar-la. Una capa mucosa, que recobreix aquesta faringe, aglutina el plàncton i la matèria orgànica en suspensió per portar-los, amb l'ajut de cèl·lules ciliades, cap a l'esòfag. L'aparell digestiu en forma de "U" serà l'encarregat de processar tots aquests nutrients, mentre que l'aigua ja filtrada surt pel sifó exhalant.
Com es reprodueix?
Pel que fa a la reproducció, cal dir que són espècies hermafrodites, amb un testicle i un ovari, i que presenten fecundació creuada. L’esperma és abocat a l’exterior pel sifó exhalant per tal de fecundar l’ou a l'aigua o a l’interior del cos d’un altre ascidi. Fruit d'això es desenvoluparà una larva de vida lliure que nedarà cap a la superfície i, que al cap de poc temps (36 hores o menys), tornarà al fons a buscar un bon lloc per fixar-se. Allà patirà una metamorfosis que li convertirà en un petit ascidi.
Es pot confondre?
No, ja que aquesta és l’única espècie del gènere que hi ha al Mediterrani.
Curiositats
· Pot viure en aquaris diversos anys sempre que disposi de menjar finament trossejat, amb una temperatura entre els 18 i 20 ºC.
· S’ha observat que presenta una marcada preferència per zones de l’aquari amb poca llum.
· Segons sembla, segrega substàncies que impedeixen a altres organismes que es fixin a sobre seu.
· A causa de la túnica i al seu cos tou els ascidis van ser considerats mol·luscs. No va ser fins a mitjan segle XIX que van ser determinats com a cordats.
· El sistema circulatori dels ascidis és únic, ja que inverteix periòdicament (cada 2 o 3 minuts) el bombeig cardíac, fent que canviï de direcció el flux sanguini.
· Tenen un sistema nerviós senzill centralitzat en un gangli cerebroide d’on parteixen un seguit de nervis. A més a més, cèl·lules sensorials repartides per tot el cos seran les encarregades de percebre els estímuls procedents del medi.
Taxonomia
Fílum: Cordats, Subfílum: Urocordats, Classe: Ascidiaceae, Ordre: Stolidobranchiata (Estolidobranquis), Família: Pyuridae
Enllaç al glossari |
