|
Com és?
Haliotis tuberculata Linnaeus, 1758 mesura 2,8-5 centímetres encara que pot arribar a uns 7-8 cm. Internament està recoberta d'una gruixuda capa de nacre. Tenen petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil. Els orificis més posteriors es van tancant a mesura que creix l’animal. Presenta un potent peu reptador d’on surten un gran nombre de protuberàncies filamentoses. La conquilla és plana amb forma d’orella amb pocs replegaments radials que s’eixamplen ràpidament. La coloració de la conquilla és de color marró i moltes vegades ve marcada pels organismes associats que viuen damunt d’aquesta, com algues o crustacis. El fet de tenir aquestes amples i planes conquilles els permet oferir una mínima resistència a l’aigua, a més de servir com a escuts protectors quan l’animal s’aixafa contra les roques.
On viu?
Viu entre les roques batudes per l’onatge i sota les pedres de la zona litoral superior, movent-se entre els 2 i els 20 metres de fondària. Pel que fa a Haliotis tuberculata, la seva distribució es limita a la Mediterrània. Altres espècies com Haliotis coccinea (Reeve, 1846) són més freqüents al sud-oest europeu o a les Illes Canàries. Orelles de mar en podem trobar en aigües de tot el món.
Com s'alimenta?
L’alimentació dependrà fonamentalment de l’estat de desenvolupament de l’animal. En estat larvari i vida lliure, formant part del plàncton, s’alimentarà d’algues i animals que hi ha al mateix plàncton. Una vegada arribant a l’estat adult les algues que hi ha per les roques són bàsicament la seva dieta. Aquestes macroalgues amb les que s’alimenta les rau amb una sèrie de petites dents disposades transversalment que té a la seva faringe musculosa just després de la boca (la ràdula). El període d’activitat predominat de les orelles de mar, és la nit. És una espècie d’hàbits nocturns.
Com es reprodueix?
Les orelles de mar tenen sexes separats. La reproducció és externa i es dóna una vegada les cèl·lules sexuals són expulsades per un seguit de contraccions musculars a través dels orificis de la conquilla. Les larves que en surten s’alimentaran i viuran al plàncton fins que apareguin les formes juvenils que tenen una gran facilitat per assolir la maduresa sexual quan encara són ben petites.
Es pot confondre?
Hi ha cert debat sobre l'existència d'una subespècie, H. tuberculara lamellosa Lamarck, 1822 que seria exclusiva de la mediterrània i que, per tant, es pot arribar a confondre amb Haliotis tuberculata (Linné, 1758) d’una distribució més atlàntica. La primera serà més petita i lleugera a més de presentar diferències en les estries i ondulacions de la conquilla.
Curiositats
· Haliotis en grec significa orella de mar.
· Sobre la conquilla acostumen a fixar-se diversos organismes com crustacis o algues.
· Els cinc orificis que trobem a la conquilla d'Haliotis tuberculata tenen una funció essencial en la vida d’aquests organismes. Com ens mostra l’esquema de la Blanca Figuerola, el corrent de ventilació entra a la cavitat del cos (paleal) pels dos primers orificis i per sota de la conquilla. El corrent surt pels tres orificis posteriors i així tots els productes de rebuig, reproductors... que genera l’animal poden sortir de la cavitat que resta sota la conquilla.
· El peu de la orella de mar és un menjar molt apreciat per exemple en llocs com Xile o el sud-est asiàtic, i la conquilla s’utilitza sovint com a ornament. Això a conduït a una sobrepesca mundial, sobretot de les espècies més grans, que han situat a les orelles de mar en perill d’extinció a molts indrets.
· Galician Marine Aquacultur (GMA) està a punt de posar en marxa la primera granja marina d’orelles de mar a Galícia amb l’objectiu de produir 243 tones a l’any, la major part destinades al mercat asiàtic.
· Si anem caminant per la platja molt sovint podem trobar restes de conquilles d’orelles de mar que són portades pel corrent.
Taxonomia
Fílum: Mollusca; Classe: Gastropoda; Subclasse: Prosobranchia; Ordre: Vetigastropoda; Família: Haliotidae; Gènere: Haliotis |
