|
Canal ambulacral: Cada un dels canals que sorgeixen del canal anular. Els cinc canals, també anomenats radials, s’estenen pels costats del cos (com els meridians en un globus terraqüi) i corresponen a les plaques ambulacrals.
Canal anular: Canal circular que forma part del sistema ambulacral. Envolta la boca i se situa al disc central de l’animal.
Canal petri: Canal que comunica la placa madrepòrica amb el canal anular. Aquest canal té la capacitat de contreure’s, deixant el sistema ambulacral tancat, de manera que la pressió interna dels canals pot variar segons les necessitats de l’animal.
Gònada: És el nom genèric que rep l’òrgan reproductor de qualsevol animal.
Llanterna d’Aristòteles: És un aparell mastegador molt complex exclusiu dels eriçons de mar (equinoïdeus). La part més visible d’aquesta llanterna està formada per cinc dents amb forma triangular. Aquestes dents són protràctils, és a dir, es poden treure cap enfora.
Madreporita: Placa perforada per on entra l’aigua al sistema ambulacral. La seva posició depèn del grup d’equinoderms en que ens trobem. També s’anomena placa madrepòrica. En els eriçons de mar la trobem a la cara aboral (cara contrària a la boca). En els cogombres de mar (holoturoïdeus) en canvi, no la podem veure ja que és interna.
Pedicel•lari: És un peu ambulacral modificat. La part final d’aquests peus està modificada i pren forma de pinça, és a dir, tenen la capacitat d’obrir-se i tancar-se. Els pedicel•laris es troben principalment en els grups de les estrelles de mar i dels eriçons. Tenen, principalment, funcions de neteja i defensives. En algunes espècies d’eriçons, com és el cas d’Sphaerechinus, els pedicel•laris són els encarregats d’aguantar petits trossos d’alga a mode de camuflatge.
Peu ambulacral: Projecció que es troba al final de les bifurcacions dels canals radials. Els peus ambulacrals duen a terme diferents funcions, entre elles, alimentació, excreció i/o locomoció, sempre depenent del grup. En el cas dels eriçons, les seves funcions són locomotores i respiratòries, entre d’altres. En el cas de les holotúries, trobem cinc zones amb peus ambulacrals i no tots estan igual de desenvolupats, no obstant això, no totes les espècies d’holotúries tenen peus ambulacrals.
Placa ambulacral: Cadascuna de les 5 plaques que formen part de l’esquelet compacte de l’eriçó. Es corresponen amb els cinc canals ambulacrals. Les plaques ambulacrals són comparables als braços de les estrelles de mar.
Placa interambulacral: Cadascuna de les 5 plaques que separen les plaques ambulacrals. Són comparables a l’espai que queda entre els braços de les estrelles. A l’igual que les plaques ambulacrals, aquestes , són exclusives dels eriçons.
*Sistema ambulacral: És un conjunt de canals i cavitats plens d’un líquid format per aigua de mar i substàncies provinents del cos de l’animal (proteïnes, potassi...). Aquest sistema està relacionat amb funcions com la locomoció, l’intercanvi de gasos i l’alimentació. També se l’anomena sistema vascular aqüífer. En formen part, el canal anular, el canal petri, els canals ambulacral, els peus ambulacrals i la madreporita.
Túbul de Cuvier: És cada un dels filament que es troben a la base de l’arbre respiratori i tenen funció defensiva. En condicions d’estrès, manipulació, aglomeració o perill, l’animal expulsa els túbuls que estan farcits d’una substància enganxosa. Aquestes estructures tenen la capacitat de regenerar-se. Només es troben en el grup de les holoturies. |
