|
Com és?
Aquestes gambetes tenen una morfologia molt peculiar que recorda a la d'un pregadéus. Tenen el cos molt petit, fins a 5-9 mil·límetres, molt prim i cilíndric. El cap és bulbós i presenten dos parells d'antenes, dels quals, el primer sol ser més llarg que el segon. El seu cos està format per set segments. Tenen dos parells de pinces; el segon sol ser més gran que el primer i, a més, en mascles acostuma a estar més desenvolupat. El nombre de potes és variable i poden presentar de cinc a tres parells, a causa de la reducció o absència d'algun parell de potes.
On viu?
Viu sobre substrats vius com algues, cnidaris i esponges. Però també viuen moltes vegades sobre substrats artificials com boies, cordes, caps d'amarratge i cascs d'embarcacions. Sovint es troba associat amb l'alga Sargassum muticum o amb l'hidrozou Aglaophenia. S'han trobat des de la superfície fins per sota dels 4.500 metres de profunditat.
Com s’alimenta?
Són organismes filtradors del bentos. Utilitzen el primer parell de pinces i les peces bucals per captar les partícules en suspensió.
Com es reprodueix?
Tenen un cicle de vida molt curt que només dura uns quants mesos. Presenten un desenvolupament directe, és a dir, que de l'ou en surt un juvenil que té el mateix aspecte que l'adult però més petit. Com que no hi ha fase larvària entre l'ou i el juvenil, tenen una capacitat de dispersió molt limitada. La seva àmplia distribució es pot explicar pel fet que poden viure sobre substrats que van a la deriva (substrats artificials o invertebrats que s'han desprès del fons). Assoleixen la maduresa sexual després d'unes setmanes del naixement. Els mascles presenten un parell de penis i les femelles tenen un parell de porus genitals. Durant la còpula, els mascles introdueixen els penis als porus de les femelles i es diposita l'esperma. Es produeixen vàries desenes d'ous que la femella incuba durant uns quants dies. Després ja en surten directament els juvenils que s'adhereixen sobre algues o hidrozous i es comencen a alimentar. Els juvenils pateixen vàries mudes fins a arribar a l'estadi adult.
Es pot confondre?
Les espècies de Caprella es poden confondre entre elles i amb altres caprèlids fàcilment. Sembla que aquests animals presenten una gran plasticitat morfològica i, per tant, la mida i les proporcions no són un bon indicador. A més, hi ha espècies que canvien la coloració d'acord amb el substrat on es troben, cosa que encara dificulta més la seva identificació.
Curiositats
· Representen un esglaó molt important en les cadenes tròfiques dels ecosistemes marins, ja que podrien controlar el creixement d'altres organismes que es desenvolupen sobre les algues i, sobretot, perquè constitueixen l'aliment bàsic per a molts peixos de mida petita (de menys de 10 cm) i dels primers estadis de desenvolupament d'altres organismes més grans com la sèpia (Sepia officinalis).
· Pel seu tipus d'alimentació, podrien utilitzar-se per reduir la quantitat de matèria orgànica generada als tancs de cria d'espècies d'interès comercial.
· Són molt útils com a bioindicadors de la qualitat ambiental del medi marí, de manera que es poden utilitzar per determinar el grau de contaminació de les aigües on viuen. Per exemple, a causa del seu tipus de metabolisme, retenen compostos contaminants de les pintures “antifouling”, per tant, són importants pel seguiment de la contaminació d'aquests compostos. A més, hi ha espècies amb diferents requeriments, de manera que algunes poden suportar la contaminació i d'altres són molt més sensibles, per tant, segons les espècies que es trobin, es pot determinar el grau de contaminació de l'aigua.
· Possiblement, existeix algun tipus de relació mutualista entre els caprèlids i els hidrozous sobre els quals viuen. L'hidrozou els proporcionaria protecció ja que, almenys alguns carpèlids, poden canviar la coloració segons el substrat on viuen i, a més, alimentació, ja que s'alimenten de diatomees i altres microalgues que cobreixen els hidrozous. D'altra banda, els hidrozous rebrien protecció contra espècies de nudibranquis que s'alimenten d'ells, com Doto koenneckeri.
Taxonomia
Fílum: Arthropoda; Subfílum: Crustacea; Classe: Malacostraca; Subclasse: Eumalacostraca; Superordre: Peracarida; Ordre: Amphipoda; Subordre: Caprellidea; Infraordre: Caprellida; Família: Caprellidae; Gènere: Caprella
|
