|
Com és?
Aquesta medusa té forma de bolet, és transparent i rosada amb taques grogues. Té 8 tentacles marginals, 4 lòbuls bucals molt llargs i 16 de petits. Presenta una ombrel·la en forma de fong que pot arribar fins als 10 cm. Té la boca situada en el centre de la part inferior d'aquesta espècie de paraigües (ombrel·la), d'on pengen diversos tentacles, que poden arribar a alguns metres de longitud. La campana pot arribar a mesurar 0,6 metres.
On viu?
La seva distribució és atlàntica i mediterrània i ocupa preferentment hàbitats pelàgics, però pot formar eixams que arriben a la línia de costa.
Com s'alimenta?
Els tentacles li serveixen per a capturar les preses i acostar-los a la boca. Aquests tentacles posseeixen cèl·lules urticants, els nematocists o cnidocists, el verí dels quals causa una profunda irritació en l'home, sense arribar a ser perillós.
Com es reprodueix?
La reproducció d'aquesta medusa, a diferència d'altres espècies, és únicament sexual (no té fase pòlip). Els exemplars mascles aboquen en l'aigua els seus espermatozoides i les femelles, els seus òvuls. Si hi ha fecundació, donen lloc a un ou, un embrió i, finalment, a una larva microscòpica capaç de desplaçar-se per l'aigua. Aquesta larva va creixent i es desenvolupa com a èfira (estadi juvenil de les meduses).
Curiositats
· La paraula 'Pelagia' fa referència al fet que tota la seva vida inclosa la fase de la reproducció transcorre en el pèlag (massa d'aigua) i mai es posa en el fons; 'noctiluca' al·ludeix al fet que és fosforescent en la foscor.
· Pot impedir el bany a causa de la naturalesa extremadament urticant dels seus cnidocists.
· La seva implicació en l'aparició de plagues de meduses té possibles causes:
l'augment de nutrients en mars i oceans, per abocaments de fertilitzants i d'aigües negres dels nuclis urbans, accentuant la disponibilitat de nitrogen i fòsfor en els mars; una menor depredació per la disminució en el nombre de predadors naturals, com la tortuga babaua; en estius molt secs, l'escassesa de pluja provoca la manca d'arribada d'aigües continentals i l'augment de la temperatura de l'aigua, així com el procés d'eutrofització, acumulació de matèria orgànica.
· En forma de plagues arriben a la costa procedent del mar d'Orà. Se les veu enganxades a la superfície. Poden formar grans bancs, que arriben a la platja en forma de plagues, sobretot a la primavera i estiu.
· De nit posseeix fluorescència.
· La seva picadura provoca dolor intens i inflamació de la pell.
· La solen acompanyar juvenils de peixos de la família Carangidae.
Taxonomia
Fílum: Cnidari, Classe: Escifozoos, Ordre: Semaeostomeae, Família: Pelagiidae, Gènere: Pelagia |
